Resum cinisme
Un cop mort Sòcrates, Antístenes va fundar el cinisme però, va ser Diògenes de Sínope qui el refundà, impulsà i radicalitzà. Més tard la figura de Crates mantingué una línia anticulturalista i asocial de Diògenes.
La seva orientació era anticulturalista (la filosofia abstracta és inútil per arribar a la felicitat), d’aquesta manera es proposa viure al marge de les convencions reduint les necessitats a allò més essencial; renunciar i menysprear el plaer i es revaloritza l’exercici i la fatiga.
El seu ideal era l’autarquia, és a dir, l’autosuficiència i independència dels altres, amb l’objectiu d’alliberar l’esperit de les necessitats superficials.
La seva forma de vida s’assimilava al de les rates: sense metes (proposades per la societat), sense necessitat d’habitatge fixe i sense les comoditats del progrés.
Destaca la seva frase: “Busco a l’home”. Cercava a un home que visqués d’acord a la seva essència més autèntica, conforme la naturalesa més simple.
Per assolir la llibertat (l’eliminació de les necessitats supèrflues) calia tenir una virtut i dur a terme un mètode. La virtut ve d’entrenar el teu cos per acostumar-te a la fatiga i així, controlar els plaers (exercici i fatiga). El mètode s’aconseguia per mitjà de la paraula (parrhesía) i la llibertat d’acció (anádeia).
Entenien el matrimoni com un acord, la seva ciutadania era el món (apàtrides) i consideraven el plaer com a “esclavitud”. És típica la imatge de Diògenes a la bota: símbol de la senzillesa de viure. Els objectius de la vida cínica són l’autarquia (autosuficiència), l’apatia i la indiferència davant de tot.
Posteriorment amb l’arribada de Crates, s’intenta posar en pràctica una vida matrimonial cínica (sense convencions). Entén com a mals la riquesa i la fama i, com a béns i valors, la pobresa i l’obscuritat. Adopten com a expressió literària la Diatriba, un diàleg breu de caràcter popular, de contingut ètic i de llenguatge crític: un diàleg socràtic d’estil cínic. Crates també es considerava apàtrida: La polis no és refugi pel savi.
Destaquen altres cínics (III a.C): Bión de Borístenes (codificà la diatriba), Menipode Gadara, Teletes, Menedemo.
