El Friedrich Wilhelm Nietzsche sempre malalt descobreix el món, l’home i la vida com a voluntat de poder. Aquesta vida com a voluntat de poder és la voluntat de ser més, de viure més, superar-se, demostrar una força sempre creixent; és a dir, és voluntat de crear: «Sóc aquell –diu Zaratustra- que és impeŀlit a superar-se a si mateix constantment».
Nietzsche vol refutar la concepció lineal i teleològica de l’Univers car afirma que no hi ha cap altre món que aquest; negant doncs el «reramón» platònic i la proposta cristiana d’un altre món.
L’etern retorn és la suprema fórmula de fidelitat a la terra, del sí a la vida i al món. L’etern retorn expressa el desig que tot sigui etern; no voler que res sigui diferent, ni en el passat, ni el futur, ni per tota l’eternitat. D’aquesta manera, la filosofia de Nietzsche es converteix en una filosofia afirmativa, malgrat ser també una filosofia que diu no a tot allò que Nietzsche considera negatiu i destructiu.
Nietzsche "el filòsof del martell" va propiciar ell mateix aquesta espècie de mot donat que va declarar en més d'una ocasió que la única forma vàlida de practicar filosofia és fer-ho a cops de martell.
Companys, us deixo amb significatius cops de martell de Nietzsche que crec que hem de plantejar-nos:
El que em preocupa no és que m'hagis mentit, sinó que, d'ara endavant, ja no podré creure en tu.
L'individu ha lluitat sempre per no ser absorbit per la tribu. Si ho intentes, sovint estaràs sol, i a vegades espantat. Però cap preu és massa alt pel privilegi d'un mateix.
Els micos són massa bons perquè l'home pugui descendir d'ells.
El destí de l'home està fet de moments feliços, tota la vida els té, però no de èpoques felices.
L'esperança és el pitjor dels danys, ja que perllonga el turment de l'home.
Tot el que es fa per amor, es fa més enllà del bé i del mal.
Aquell que té un perquè per viure es pot enfrontar a tots els "coms".
Sense música la vida seria un error.
La paraula més vulgar i la carta més grollera són millors, són més educades que el silenci.
Els que més han estimat a l'home li han fet sempre el màxim mal. Han exigit d'ell l'impossible, com tots els amants.
Vivim i deixem viure.
Que regni la filosofia!
Laia Toro
