Mapa Conceptual. Plató

Aquí pengem un mapa que hem fet sobre el pensament platònic. Esperem que us pugui ser útil.

Pensament Platònic on Prezi

La filosofía present en les sèries d'avui

Pensant en la pel.lícula de matrix i com feia referència a molts aspectes filosòfics, he pensat en una sèrie que penso que darrera de tot aquest misteri amaga molts aspectes relacionats amb la filosofia.

“La isla de Perdidos no es un mundo fantástico e inverosímil, sino la perfecta alegoría del mundo en el que vivimos”
Penso que darrere de l'idea d'un grup de gent que ha tingut un accident aèri i cau en una illa hi ha moltes questions com ara:
-d'on venim?
-el home ja estava perdut abans d'estar perdut?
-L'home neix lliure i inocent o és la societat la que el contamina?
-L'illa podría significar aquest món que no coneixem, aquella veritat que ignorem?
Us convido a que penseu sobre aquestes questions i que em digeu que penseu sobre elles i si veieu la sèrie podeu fer relació amb ella.


Elena Raya

Pensament platònic

M'agradaria penjar un esquema del pensament platònic que he trobat en un blog, em sembla interessant perquè enllaça tots els conceptes treballats a classe, espero que us pugui ser d'utilitat http://zoiloegea.blogspot.es/1202948340/

Laia Cruz Marco

Els estadis evolutius del raonament moral

Com possiblement recordareu, el curs passat a l'assignatura de Religió, i d'altres també a psicologia, varem analitzar i estudiar els sis estadis de desenvolupament moral que proposa Lawrence Kohlberg, psicòleg contemporani i deixeble de Jean Piaget; ha estudiat el desenvolupament de la consciència partint de l'anàlisi dels judicis morals, especialment a partir dels raonaments que tots formulem davant de dilemes morals. Kohlberg arriba a la conclusió que si bé les normes morals o els valors d'una cultura poden ser diferents dels d'una altra, els raonaments que els fonamenten segueixen estructures o pautes semblants. Totes les persones seguim uns esquemes universals de raonament i, lligat a la pròpia psicologia, evolucionem d'esquemes més infantils i egocèntrics a esquemes més madurs i altruistes.

Així doncs, tal i com diu Kholberg, imagino que tots estem d'acord a l'hora d'acceptar la diversitat existent en el nostre planeta sobre la percepció de l'ètica i la moralitat o altres valors culturals depenent del territori, país o continent, per exemple a Rússia quan un home du a terme una simple acció com és pelar un plàtan a un dama això és concebut com l'interés romàntic de l'home envers la dona, això no passa a la cultura catalana o a la canadenca per exemple, en canvi sí que tindrem altres maneres de demostrar un interés romàntic a una persona d'una altre manera, ja sigui purament verbal o amb fets, i és aquesta necessitat de mostrar afecte és la que ens lliga a tots i fa que volguem seguir pautes semblants en determinats raonaments morals.

Després d'haver estudiat les característiques del nivell pre-convecional (més egocèntric), el convencional (on la majoria de la humanitat hi roman) i el post-convencional (aquell que tan sols personatges com Gandhi hi arriben) em qüestiono el motiu pel qual això és així.

-> Perquè malgrat la consciència i el coneixement d'un estadi superior, molt probablement ens quedarem en aquell que, a trets generals, és el convencional i no serem capaços d'obrar de manera que posem per damunt de tot els principis ètics universals ?

Abans de reflectir la meva opinió m'agradaria determinar que la resposta que jo mateix em donc a la pregunta es basa en una societat propera a la meva i m'atreviria a dir que a la nostra, una societat occidental que malgrat que el país en el que vivim no està en una posició del tot equiparable a la d'altres països europeus, el nivell de benestar, i el que això comporta, és prou elevat com per disposar de capacitat per donar una resposta coherent.

Dubto que, com en altres coses de la vida, els motius del perquè passen algunes coses es remontin en un de sol, el primer pot ser l' educació; em sembla molt contradictori que d'una banda ens ensenyin a l'aula que hi ha persones molt ètiques que dediquen plenament els seus esforços als altres posant per damunt de tot el dret a la vida i a la llibertat de l'individu, per sobre de qualsevol institució social i que en canvi ens predisposin, i en certa manera que ens assegurin, que pràcticament cap de nosaltres mai arribarem assolir el sisè estadi moral, que seguirem el curs de la majoria, serem conformistes amb les normes socials establertes creient que aportarem un bé a la comunitat i deixarem d'enfrontar-nos a les lleis quan aquestes atemptin contra l'ideal de fer a l'altre el que vull per a mi.

Això sí, després sen's reclamarà que com a noves generacions som els qui hem de crear un món més just, abolint en la mesura possible tota desigualtat i fomentar un progrés equilibrat de tot el món.

En segon lloc crec que és degut al simple fet que no es pot controlar, que  és innat, vull dir que possiblement la racionalitat humana que ens diferencia de la resta d'èssers no pot arribar a ser tan magnífica com en determinats moments hem cregut. No sempre entendre i conèixer pot significar l'adquisició del concepte com per dur-lo a la pràctica i donar exemple.

A partir d'aquí agrairia molt la vostra colaboració per tal de formar una opinió més acurada del tema.

                                                                                                         Marc Yáñez Gaya