Pensant en la pel.lícula de matrix i com feia referència a molts aspectes filosòfics, he pensat en una sèrie que penso que darrera de tot aquest misteri amaga molts aspectes relacionats amb la filosofia.
“La isla de Perdidos no es un mundo fantástico e inverosímil, sino la perfecta alegoría del mundo en el que vivimos”
Penso que darrere de l'idea d'un grup de gent que ha tingut un accident aèri i cau en una illa hi ha moltes questions com ara:
-d'on venim?
-el home ja estava perdut abans d'estar perdut?
-L'home neix lliure i inocent o és la societat la que el contamina?
-L'illa podría significar aquest món que no coneixem, aquella veritat que ignorem?
Us convido a que penseu sobre aquestes questions i que em digeu que penseu sobre elles i si veieu la sèrie podeu fer relació amb ella.
Elena Raya
Poca referència puc fer a la sèrie ja que no la he seguit. Però considerant les qüestions que ens has plantejat, opino que d'on prové l'home, el seu origen, és la qüestió que més em supera, en el sentit de que em mostro completament ignorant perquè, tot i que hi ha una gran sàvia que ens facilita aquesta informació, hi ha masses buits en l'origen de l'home que ni aquesta sàvia, anomenada ciència, és capaç d'averiguar.
ResponderEliminarL'home estava perdut abans d'estar perdut? L'home únicament està perdut perquè ell ho ha escollit així, perquè les accions que comet són la orientació, i aquesta orientació determina l'estabilitat i l'harmonia, el no sentir-se perdut dins d'un mateix.
Sobre la culpabilitat de la societat en els errors de l'home, només dir que la societat contamina a aquells que es deixen contaminar.
Com ja he dit, poc conec sobre la sèrie de televisió, però si interpretem l'illa com un món paral·lel, com una realitat desconeguda per nosaltres que ens mostra les coses realment com són, penso que l'illa sí significa l'autèntica veritat.
Laia Toro
Opino que és curiós el sentit filosòfic tant profunt que aquesta sèrie pot arribar a tenir. La illa pot acabar sent un món dins d'un altre món no? És per això que realitys com Supervivientes donen tants resultats a estudis sociològics.
ResponderEliminarPel que fa a les preguntes, crec que l'home sempre ha estat i sempre estarà perdut, el que passa és que no en som conscients, per tant, tant ens dóna mentre vivim en la ignorància.
En quant a que naixem lliures, això no ho poso en dupte, però dir que la societat ens encamina dóna una connotació potser un pèl pessimista, jo crec que més bé, la societat ens condiciona i ens orienta cap a un camí o altre.
El d'on venim... pot ser contestat de moltes maneres, personalment, crec que venim del no res. Hem estat una espècie animal més ben capacitada que qualsevol altre, res més.
I sobre la pregunta de si l'illa pot arribar a ser la veritat que no coneixem, opino que és possible, però mai ho podrem saber. És qüestió de provar-ho no?
Laia Cruz Marco
Possiblement mai determinarem d'on venim exactament perquè,com és natural en la nostra ment, no coneixem ni tenim la capacitat d'imaginar-nos que és l'infint; vull dir que sempre volem "lligar-nos" a alguna idea més material o acceptada com a allò "normal. Així doncs em sembla molt complicat afirmar d'on venim desde un sentit més enllà de l'evolució científica.
ResponderEliminarCom ja he fet referència, no crec que sigui la societat la que ens contamini perquè nosaltres mateixos ja tendim cap a unes cadenes invisibles i nosaltres també formem part de la contaminació cap als altres, doncs formem part d'aquesta societat i estem en aquest viatge comú per a demostrar qui som i com som.
Per últim, la illa també és una cadena que l'acció antròpica ha desenvolupat, concretament l'acció d'una minoria amb molta influència a la societat, que ens ha fet creure o plantejar que l'illa pot ser una veritat, em posiciono escèptic davant aquesta teoria.
Marc Yáñez