Hume pretén amb la seva tasca filosòfica donar resposta a preguntes fonamentals sobre l'home i el coneixement. Per això, accepta postulats que anirà ampliant amb la seva producció filosòfica, d'entre els quals els principals són:
Tot coneixement prové de l'experiència.
Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
Tot coneixement és una combinació d'idees que s'allotgen a la ment i que són causades per impressions.
El coneixement consisteix en establir veritat
Com és pot observar Hume es pot considerar un crític de les idees tradicionals de la metafísica racionalista. Sobretot en el fet de que tot coneixement provè de l'experiència i dels sentits i que les idees no són més que còpies de les percepcions que s'utilitzen en el moment de pensar o raonar.
Creieu que té raó Hume i que no hi ha coneixement sense una experiència prèvia? Es pot conèixer doncs la religió? i Déu?
"La belleza de las cosas existe en el espíritu de quien las contempla."
Elena Raya
La meva "experiència" ratifica la teoria de Hume, jo no he adquirit coneixement sense prèviament haver percebut mitjançant algun sentit un fet o alguna altra cosa amb contingut digne de ser après. Conseqüentment, la essència de Déu no es pot conèixer, simplement alguns amb més mesura que d'altres tenen unes imatges i construccions mentals que els hi permet confiar en un èsser que qui sap si mai el podràn conèixer.
ResponderEliminarTambé m'agradaria fer especial esment a un punt del pensament d'aquest filòsof quan, des de el meu punt de vista molt encertadament, pensa que dels actes o fets que transcorren repetidament en el temps, no en podem fer certeses. Aquest és un valor molt extès entre nosaltres, perquè en una societat tan atrafagada en la que vivim on no tenim temps per pensar i només per obeir, volem respostes ràpides i amb una mínima lògica per creure que ja hi ha una veritat i ho creiem més fermament si el fet en qüestió es reitera en el temps.
Marc Yáñez Gaya
Comparteixo amb Hume la idea de que l'únic que és digne de discussió i de certesa, és allò que percebem.
ResponderEliminarJo crec que no es pot presentar com a veritat allò que no hem percebut pels sentits de forma clara i indubtable. Podem tenir pensaments, idees interioritzades i en les quals basem, conscient o inconscientment, actes de la nostra vida; però aquestes són creades pel teu pensament, no són demostrables, tot i que també haurien de basar-se en la experiència, però des d'una interpretació purament personal i dubtable pel propi subjecte, per no ser considerades falses. Som la nostra ment, i si la nostra ment creu conèixer la idea de Déu, de veritat, de religió o de qualsevol altre concepte, nosaltres no les interpretarem, i oposant-me a Hume, ni les hem d'interpretar com a falses. Aquestes creences no són veritats demostrables, però sí són idees interioritzades. Som víctimes de la nostra ment, de nosaltres mateixos.
Discrepo amb Hume pel seu rebuig a la física. Si no creu en la idea de causalitat, tampoc creu en les teories de la física. Jo sóc defensora de la física, tot i que es cregui una ciència exacta i no ho sigui, es mereix un vot de confiança, per com aplica les relacions d'idees en els cossos i el moviment.
Laia Toro