Aquest blog titulat "el món de la filosofia" està dissenyat amb l'objectiu de endinsar al lector en una nova forma d'entendre la filosofia. Aquest, ha estat creat com a una de les tasques pròpies de la nostra matèria: Història de la filosofia. Els membres creadors són els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Escola Pia Santa Anna: Laia Toro, Marc Yáñez, Elena Raya i Laia Cruz. Esperem que us agradi.
Hume pretén amb la seva tasca filosòfica donar resposta a preguntes fonamentals sobre l'home i el coneixement. Per això, accepta postulats que anirà ampliant amb la seva producció filosòfica, d'entre els quals els principals són:
Tot coneixement prové de l'experiència.
Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
Tot coneixement és una combinació d'idees que s'allotgen a la ment i que són causades per impressions.
El coneixement consisteix en establir veritat
Com és pot observar Hume es pot considerar un crític de les idees tradicionals de la metafísica racionalista. Sobretot en el fet de que tot coneixement provè de l'experiència i dels sentits i que les idees no són més que còpies de les percepcions que s'utilitzen en el moment de pensar o raonar.
Creieu que té raó Hume i que no hi ha coneixement sense una experiència prèvia? Es pot conèixer doncs la religió? i Déu?
"La belleza de las cosas existe en el espíritu de quien las contempla."
El Friedrich Wilhelm Nietzsche sempre malalt descobreix el món, l’home i la vida com a voluntat de poder. Aquesta vida com a voluntat de poder és la voluntat de ser més, de viure més, superar-se, demostrar una força sempre creixent; és a dir, és voluntat de crear: «Sóc aquell –diu Zaratustra- que és impeŀlit a superar-se a si mateix constantment».
Nietzsche vol refutar la concepció lineal i teleològica de l’Univers car afirma que no hi ha cap altre món que aquest; negant doncs el «reramón» platònic i la proposta cristiana d’un altre món.
L’etern retorn és la suprema fórmula de fidelitat a la terra, del sí a la vida i al món. L’etern retorn expressa el desig que tot sigui etern; no voler que res sigui diferent, ni en el passat, ni el futur, ni per tota l’eternitat. D’aquesta manera, la filosofia de Nietzsche es converteix en una filosofia afirmativa, malgrat ser també una filosofia que diu no a tot allò que Nietzsche considera negatiu i destructiu.
Nietzsche "el filòsof del martell" va propiciar ell mateix aquesta espècie de mot donat que va declarar en més d'una ocasió que la única forma vàlida de practicar filosofia és fer-ho a cops de martell.
Companys, us deixo amb significatius cops de martell de Nietzsche que crec que hem de plantejar-nos:
El que em preocupa no és que m'hagis mentit, sinó que, d'ara endavant, ja no podré creure en tu.
L'individu ha lluitat sempre per no ser absorbit per la tribu. Si ho intentes, sovint estaràs sol, i a vegades espantat. Però cap preu és massa alt pel privilegi d'un mateix.
Els micos són massa bons perquè l'home pugui descendir d'ells.
El destí de l'home està fet de moments feliços, tota la vida els té, però no de èpoques felices.
L'esperança és el pitjor dels danys, ja que perllonga el turment de l'home.
Tot el que es fa per amor, es fa més enllà del bé i del mal.
Aquell que té un perquè per viure es pot enfrontar a tots els "coms".
Sense música la vida seria un error.
La paraula més vulgar i la carta més grollera són millors, són més educades que el silenci.
Els que més han estimat a l'home li han fet sempre el màxim mal. Han exigit d'ell l'impossible, com tots els amants.
La lletra de la cançó parla sobre un home que va perdre les extremitats, vista, oïda i veu en la explosió d’una mina terrestre en la guerra. Aquest desperta en una camilla mèdica i connectat a màquines que el mantenen viu. Al principi de la cançó, el seu protagonista, creu experimentar un somni; adonant-se de que viu la realitat, i, al resultar el seu cos "una barrera que no li permet moure's" "(Trapped in myself)", expressa el seu desig de morir.
Aquesta cancó planteja molts temes. Déu, eutanàsia, realitat, mort, guerra, experiència.
Si jo no hagués estat segur d'això, no li hauria permès viure.
Cada home encara la mort per sí mateix, sol.
Com pots dir què és un somni i què és real quan no pots ni dir quan estic despert i quan estic dormit?
No puc viure, no puc morir.
Podríem assegurar que el protagonista es considera creient per demanar ajuda a Déu?
Si coneixem a una persona que demana ajuda a Déu, divinitat o a qualsevol altra figura partim aleshores de la idea que aquesta persona és creient, és el que sembla obvi. Però moltes persones que mai s’havien considerat creients o que tenen els seus dubtes respecte el tema, en situacions extremes, s’aferren a Déu. Crec que això és degut a que, quan l’ésser humà ja ha esgotat totes les seves esperances respecte aquest món, és a dir, respecte les persones, l’únic que li queda, davant la desesperació, és aferrar-se a allò que mai s’havia aferrat. No crec que això signifiqui ser creient, ja que durant tota la teva vida mai has venerat a cap ésser suprem. Únicament crec que és desesperació i, si aprofundim, potser egoísme, demanant ajuda a ‘algú’ que mai has tingut en compte.
Jo sóc i sempre m’he considerat atea. He volgut qüestionar aquesta situació perquè ni jo mateixa em veig capaç d’assegurar que no demanaria ajuda a qualsevol cosa en moments d’extrema gravetat i sense sortida. No estàs demanant ajuda a cap divinitat que respectis, ja que no és la primera opció del teu pensament, sinó la última. És un signe de bogeria davant la desesperació: quan més ajuda necessites, la demanes a allò que saps que no te la donarà.
L’eutanàsia és un crim o una ajuda?
A les persones se’ls hi ha privat el dret a decidir nèixer, no se’ls hi ha de privar també el dret a morir.
L’eutanàsia és una ajuda si allò que fa infeliç a la persona que desitja morir no presenta possibilitat de canviar. Si no és així, no consideraré l’eutanàsia com una ajuda, però tampoc com un crim.
És fàcil distingir la realitat?
La realitat com a dia a dia que ha format part i constitueix la nostra vida sí és fàcil de distingir un cop l’experimentes. És interessant el tema dels somnis, ja que moltes vegades no som capaços de distingir quan somiem el somni de la realitat. I és que el somni forma part de la nostra realitat.
D’altra banda, si considerem un altre tipus de realitat, superior, apareix una altra qüestió: és possible distingir la realitat?
La mort té dignitat per sí mateixa?
La mort no té dignitat per sí mateixa. La mort forma part de la vida. La mort està acord amb la persona que mor, i les accions d’aquesta determinaran si és digne.
Si la guerra aporta desgràcies als éssers humans, per qùe som els propis humans els qui la iniciem?
Això forma part de l'egoisme del que és considerat l’animal més racional. L’home és egoista, alguns menys i altres més. I altres són capaços de posar en perill centenars de vides innocents per aconseguir béns menys importants o per solucionar problemes via lluita armada.
Per últim, creieu que una persona pot oblidar, si vol, les seves experiències?
La filosofia de John Stuart Mill és una reelaboració de la tradició empirista i liberal anglesa, de l'utilitarisme i de l'esperit positivista.
Mill sosté la tesi que l'empirisme i una filosofia basada en la experiència obtenen millors resultats, amb vista a millorar la societat, que qualsevol altra.
El coneixement científic de les lleis empíriques que determinen la realitat humana i social és totalment compatible amb la intervenció de l'home en els afers socials i polítics i amb l'afirmació decidida de la llibertat humana individual. La llibertat de què s'ocupa és la llibertat de l'individu en societat, la d'acció, que s'exterioritza en llibertat de pensament, expressió, associació i l'exercici dels altres drets civils, però no aquella que suposa defensa i protecció de l'individu enfront dels abusos o opressió del poder -que se suposa que ja ha d'estar defensada en un estat democràtic-, sinó la que ofega la «tirania de la majoria», o de la massa, o de l'opinió dominant.
La cohesió moral que necessita una societat ha de provenir de la ètica. Mill proposa l'ètica del principi utilitarista, segons el qual la bondat d'una acció correspon a la major quantitat de felicitat del nombre més gran possible de persones, i on «felicitat» és presència de plaer i absència de dolor. A les idees de Bentham respecte d'això, hi afegeix Mill la de la qualitat del plaer. A l’egoisme ètic que suposa el principi utilitarista, contraposa Mill, com a contrapès, la reflexió que no hi ha felicitat pròpia sense la percepció de la felicitat dels altres. Representa això l'aportació de l’altruisme al principi utilitarista.
Marx i Engels, afirmaren que la filosofia no ha d'intentar compendre el món, sinó que ha d'intentar transformar-lo. La raó pràctica és l'instrument amb el qual la classe obrera transformarà creativament la realitat natural i social que l'envolta, fins a aconseguir la constitució de la societat perfecta. No obstant, aquest canvi per necessitat, no podria realitzar-se com a solució pacífica sinó mitjançant una revolució i una lluita de classes que finalment destituís el capitalisme i atorgués el control de l'Estat a la classe treballadora industrial.
Tenint en compte aquest punt de vista, què en penses del capitalisme actual ? Seria millor o factible aplicar el marxisme del s.XIX ?
Descartes, és un clar representant del corrent racionalista (oposat a l'empirisme anglès del sXVII). Segons aquest, els coneixements vàlids són els que provenen de l'enteniment i, d'aquí surgen unes idees innates (no d'una experiència sensible) i, que el nostre coneixement es construirà deducativament a partir d'aquestes idees i principis evidents. Així doncs, el seu objectiu era trobar una veritat filosòfica mitjançant la raó.
Destaco doncs, una frase d'aquest filòsof que mostra la importància que dóna a aquest sentit de la raó: Daría todo lo que sé, por la mitad de lo que ignoro.
En el següent mapa conceptual podeu observar un resum molt precís la filosofia de Descartes.
A partir d'aquí, jo proposo la següent qüestió: és possible trobar la veritat fent únicament ús de la raó? Si és que no, hi ha la possibilitat de necessitar la figura d'un déu, divinitat o força suprema per explicar-la?
