Aquesta cancó planteja molts temes. Déu, eutanàsia, realitat, mort, guerra, experiència.
Si jo no hagués estat segur d'això, no li hauria permès viure.
Cada home encara la mort per sí mateix, sol.
Com pots dir què és un somni i què és real quan no pots ni dir quan estic despert i quan estic dormit?
No puc viure, no puc morir.
Podríem assegurar que el protagonista es considera creient per demanar ajuda a Déu?
Si coneixem a una persona que demana ajuda a Déu, divinitat o a qualsevol altra figura partim aleshores de la idea que aquesta persona és creient, és el que sembla obvi. Però moltes persones que mai s’havien considerat creients o que tenen els seus dubtes respecte el tema, en situacions extremes, s’aferren a Déu. Crec que això és degut a que, quan l’ésser humà ja ha esgotat totes les seves esperances respecte aquest món, és a dir, respecte les persones, l’únic que li queda, davant la desesperació, és aferrar-se a allò que mai s’havia aferrat. No crec que això signifiqui ser creient, ja que durant tota la teva vida mai has venerat a cap ésser suprem. Únicament crec que és desesperació i, si aprofundim, potser egoísme, demanant ajuda a ‘algú’ que mai has tingut en compte.
Jo sóc i sempre m’he considerat atea. He volgut qüestionar aquesta situació perquè ni jo mateixa em veig capaç d’assegurar que no demanaria ajuda a qualsevol cosa en moments d’extrema gravetat i sense sortida. No estàs demanant ajuda a cap divinitat que respectis, ja que no és la primera opció del teu pensament, sinó la última. És un signe de bogeria davant la desesperació: quan més ajuda necessites, la demanes a allò que saps que no te la donarà.
L’eutanàsia és un crim o una ajuda?
A les persones se’ls hi ha privat el dret a decidir nèixer, no se’ls hi ha de privar també el dret a morir.
L’eutanàsia és una ajuda si allò que fa infeliç a la persona que desitja morir no presenta possibilitat de canviar. Si no és així, no consideraré l’eutanàsia com una ajuda, però tampoc com un crim.
És fàcil distingir la realitat?
La realitat com a dia a dia que ha format part i constitueix la nostra vida sí és fàcil de distingir un cop l’experimentes. És interessant el tema dels somnis, ja que moltes vegades no som capaços de distingir quan somiem el somni de la realitat. I és que el somni forma part de la nostra realitat.
D’altra banda, si considerem un altre tipus de realitat, superior, apareix una altra qüestió: és possible distingir la realitat?
La mort té dignitat per sí mateixa?
La mort no té dignitat per sí mateixa. La mort forma part de la vida. La mort està acord amb la persona que mor, i les accions d’aquesta determinaran si és digne.
Si la guerra aporta desgràcies als éssers humans, per qùe som els propis humans els qui la iniciem?
Això forma part de l'egoisme del que és considerat l’animal més racional. L’home és egoista, alguns menys i altres més. I altres són capaços de posar en perill centenars de vides innocents per aconseguir béns menys importants o per solucionar problemes via lluita armada.
Per últim, creieu que una persona pot oblidar, si vol, les seves experiències?
Vivim i deixem viure.
Laia Toro
Podríem assegurar que el protagonista es considera creient per demanar ajuda a Déu?
ResponderEliminarJo crec que no exactament. Les persones, en situacions extremes actuem sovint irracionalment. La figura d'un Déu sempre apareix com a alternativa de necessitat, a vegades cal creure en alguna cosa, cal tenir allò amb què pensar que la vida té algun sentit.
L'autanàsia és un crim o una ajuda?
En la meva opinió, crec que és una ajuda. Les persones que, per exemple, es troben en estat vegetatiu i les probabilitats de recuperació són pràcticament innexistents, si es mantenen vives (és possible que contra la voluntat del pacient, ja que a ningú li agradaria viure en aquesta situació) únicament s'aconsegueix allargar el període de patiment, i no crec que sigui gaire ètic.
És fàcil distingir la realitat?
No sempre. A vegades, els somnis són tan semblant del nostre estat conscient que ningú negaria que estem a la realitat, doncs, com sabem que estar desperts és estar a la vida real? vers aquest tema han sortit moltes teories, us recomano que veieu la pel·lícula de "origen" on apareix clarament plasmat.
La mort té dignitat per si mateixa?
Crec que són mots molt poc relacionables. La dignitat jo només l'aplicaria a la llibertat del propi individu; la mort, a la fi de la vida d'aquest individu. Com a molt, podem entendre que determinades morts no són dignes, però qui posa aquests límits d'on comença o acaba la dignitat?
Si la guerra aporta desgràcies als éssers humans per què som els propis humans els que la iniciem?
És innevitable. L'ésser humà ha arribat a desenvolupar-se fins a tal punt que la racionalitat se li combina amb la irracionalitat. A vegades l'egoisme, els interessos propis, ens ceguen fins a tal punt que actuem sense pensar en els altres i, sovint, aquesta és la causa principal d'inici de conflictes.
Les persones poden oblidar les seves experiències?
Potser oblidar-les al 100% no, però, per experiència, crec que les persones estem obligades a viure i, per tant, som precursors a eliminar allò que ens pot afectar negativament. El factor clau? El temps i les ganes.
Laia Cruz Marco
Podríem assegurar que el protagonista es considera creient per demanar ajuda a Déu?
ResponderEliminarNo crec que sigui un factor determinat per dir que una persona per demanar ajuda a Déu en un moment de desesperació sigui creient. Com bè diu la Laia Toro de vegades, cuan realment veus que no hi ha res a fer i que s'han acabat totes les possiblitats que tu pots preveure per mitjà de la raó i dels teus coneixements, nomès et queda la desesperació de creure que hi ha alguna cosa més que et pot ajudar a sortir d'aquella situació. Per això moltes vegades penso que les persones creients tenen més seguretat en moments de pànic perque realment creuen ( i creure en les coses sempre ajuda) que hi ha alguna cosa superior que els ajudarà.
És fàcil distingir la realitat?
Penso que la realitat comença a ser dificil de distingir cuan la pensem en els nostres records, al llarg del temps els nostres records es mesclen amb l'imaginació ja que com que hi ha coses que no recordes les introdueixes tu mateix, aquest fet pot provocar que de vegades tinguis el dubte de si una cosa ha passat realment o és questió del pas del temps i la jugada de la teva imaginació.
La mort té dignitat per si mateixa?
La dignitat penso que s'ha de referir a les llibertats de la vida no de la mort, tot i així penso que hi ha morts dignes ( per exemple si has mort per salvar al teu fill) morts normals ( que jo aquestes no les classificaria) i morts indignes tambè.
Si la guerra aporta desgràcies als éssers humans per què som els propis humans els que la iniciem?
Penso que es degut a les passions, aquestes pasions sovint sentiments d'odi, de egoisme , de possesió que tot i que són dolents s'ha d'acceptar que són humans, són els que ens han portat a crear guerres.
Les persones poden oblidar les seves experiències?
Les persones tenim un sentit de supervivència que de vegades ens fa oblidar les males experiències per exemple d'un viatge ( i recordar nomès les coses bones) per tant si que crec que l'home pot oblidar les seves experiències i no oblidar-les es questió de voluntat.
Elena Raya