Aquí penjo un vídeo relacionat amb el treball fet a classe sobre la versió moderna del mite de la caverna: la pel·lícula Matrix. D'aquesta manera, interpretant el mite i la pel·lícula podríem pensar que els homes neixen encadenats a determinats esquemes propis de l'època en què viuen i des dels qual contemplen la seva vida. És com si el pensament, allò que veritablement som, depengués de quelcom que es troba fora de nosaltres mateixos i que ens condiciona i ens determina. El món és allò que veiem. Se'ns presenta la vida com un procés d'alliberament i un camí que cal fer en una direcció. Al final del recorregut trobem la sortida i allà apareix un altre món, ple de coses diferents a les simples visions d'imatges i ombres. El mite ens marca un camí des de les tenebres fins la llum i ens indica que el camí és aquí per recorre'l. El saber és sempre progrés. Un veritable filòsof s'allibera de les ombres a través de la dialèctica i recorre un camí difícil fins a ascendre a la saviesa -> Arriba així al món de les idees.
Per tant, tots els coneixements sorgeixen d'aquesta ombra inicial i la seva meta és (després dels nostres passos mentals) la intel·ligència de la realitat, la llum ens porta a descobrir el món, investigar-lo i, fer-lo nostre per posteriorment poder-lo comunicar. El saber no és saber si no es comunica, es comparteix i s'educa.
Per tant:
Els encadenats --> els éssers humans, subjectes a allò que els seus sentits filtren del món.
Allò que veiem --> allò que el nostre present ens deixa veure.
La nostra caverna --> allò que el llenguatge amb què naixem i les institucions (família, escola, centres docents, etc) ens ensenyen.
Però, els presoners, feliços entre les seves ombres NO volen escapar de les cadenes. S'hi troben en el costum i es riuen de qui els parla d'un altre món cert i real. Doncs, finalment m'agradaria plantejar-vos una pregunta, creieu que la ignorància dóna la felicitat?
Laia Cruz Marco
Tots tenim una part ignorant dins nostre, ens agradi o no. Posem-nos en situació: si basem la nostra experiència, l'estructura de la nostra vida, en una altra persona, en unes idees, en un pensament en general, i acabem descobrint que tot allò que crèiem d'aquella persona era mentira, i que les nostres creences eren errònees, pensaríem que som afortunats per haver-ho sabut? o bé pensaríem que hauria estat millor no saber-ho mai? Si descobríssim que tots els fonaments sobre els quals hem basat la nostra vida i les nostres accions són una farsa, moriríem. Moriríem en el nostre món personal, i ens trobaríem perduts en el món autènticament real. Per tant, considero que la ignorància sí dóna la felicitat, sempre i quan no siguem coneixedors d'aquesta ignorància.
ResponderEliminarLaia Toro
La vida en ve composada per infinitat de problemes i solucions, a vegades donar l'esquena als problemes ens fa creure més feliços però en altres moments busquem incansablement i de manera exhaustiva una solució per que també ens farà feliços. Per tant, des de el meu punt de vista defensar que la ignorància dóna la felicitat és d'un caràcter força "ignorant". Això no retreu que al llarg de la vida tots ho pensem, però analitzem els moments que en que ho pensem, acostumem a pensar-ho quan alguna cosa no ens surt bé, ens donen una mala notícia d'un familiar o la qualificació d'un examen no resulta ser la desitjada, és doncs una afirmació feta en estats d'ànim poc agradables.
ResponderEliminarPer a mi saber més, a una nivell personal i fixat segons les meves capacitats, em farà més feliç que la ignorància.
Marc Yáñez
Moltes vegades l'ignorància ens fa estar allunyat de molts problemes que et faríen més infeliç, però l'afirmació que l'ignorància ens porta la felicitat penso que és molt relativa. No pots refugiar-te en l'ignorància per por de no voler enfrontar-te a un problema que has de solucionar perquè si no el soluciones no pots seguir realment amb la teva vida, ja que estàs vivint una mentira i continuament utilitzan mecanismes de defensa que t'allunyin del problema. En canvi hi ha una altre manera de ser ignorant d'alguna cosa que realment no ens afecta a la nostra vida i que si la sapiguèssim si ens afectaria, d'aquesta manera penso que l'ignorància mai va malament.
ResponderEliminarElena Raya