Amb l’ajuda del tinent Jim Gordon i del nou i compromès Fiscal del Distrite, Harvey Dent, es proposa destruïr per sempre el crim organitzat en Gotham City. Al principi, el triumvirat resulta ser eficaç, però aviat es trobarà presoner d’un incipient cervell criminal conegut com a Joker, que introdueix l’anarquia en Gotham i obliga al “Caballero Oscuro” a creuar encara més la fina línia que separa a l’heroi del justicier.
El vídeo pertany a l’interrogatori de Batman al Joker, en el qual es tracten temes com la moralitat de la societat, la nostra ètica, la renúncia als nostres principis.
Tots coneixem al famós personatge conegut com a Joker. En aquest film deixa de ser el colorit i rialler personatge infantil i es mostra a un Joker autènticament maligne, un pallasso psicòpata, un assassí serial, engendre del mal sense empatia, disposat a qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius i sobretot foradar en la foscor de l’ànima humana per aconseguir-ho.
En aquest diàleg entre el Joker i Batman, el personatge psicòpata ens planteja diferents qüestions sobre l’ètica de la humanitat:
Tot el món pot actuar conforme a la moralitat si les circumstàncies són favorables, però, ¿què passaria si aquestes mateixes persones es trobessin en una situació límit? ¿Creieu que les persones realment defensen els seus principis perquè així ho senten o és només una qüestió de comoditat i facilitats?
<<Sólo son tan buenos como el mundo les permite ser>>.
Jo crec que les persones sí poden seguir uns ideals, uns principis els quals defensaran durant la seva vida. Això, però, no descarta la limitació de la vida humana i del món. Hi haurà persones que davant una situació límit hauran de decidir entre seguir els seus principis fins al final sense tenir en compte les conseqüències, o bé decidir deixar-los enrere.
Considero que realment sí es pot defensar una idea al llarg de tota la vida, i la única raó per la qual, personalment, jo amagaria, mai abandonar, aquesta idea seria únicament per salvar allò que estimo tant com la pròpia vida. Altres persones abandonarien aquesta idea i, altres, en canvi, moriríen per aquesta.
Laia Toro
Doncs jo comparteixo amb tu la idea que les persones ens podem guiar per uns ideals que poden ser defensats per sempre, a vegades tan forts que valguin més que la nostra pròpia vida.
ResponderEliminarTot i que mai podrem saber quines circumstàncies podran fer-nos variar d'opinió, sóc partidària de la defensa de les pròpies perspectives. No obstant això, la pregunta seria més: val la pena lluitar per uns ideals tot i que aquests ens costin la vida? Hi ha personatges coneguts, des de Sòcrates i Jesús fins a Martin Luther King, els quals sí han tingut "nassos" (i perdoneu l'expressió) per fer-ho, amb les seves respectives conseqüències. En canvi, estic segura que en una situació límit, les persones ordinàries no arribem a ser tant fermes, fàcilment som influenciables i sense rumiar-ho prioritzem les alternatives deixant de banda els nostres ideals.
Laia Cruz Marco
Comparteixo, un cop més, la idea que tot allò que realitzem és conseqüència d'una manera de pensar sobre afers que ens envolten, tan polítics com d'altres que en poden semblar més directes , és a dir com percebem el dia dia.
ResponderEliminarFredament, molts cops ens ceguem en que allò que pensem és la única perspectiva correcte, bona o que es pot seguir per tal d'aribar a la raó o a la veritat, en aquests moments som capaços de fins i tot, dir que moriríem per aquell ideal, això un cop més, és conseqüència del benestar que tenim dia a dia que ens tanca les portes a imaginar-nos que algun dia podríem trobar-nos en una situació que en funció si defenssèssim o no el nostre pensament ens salvaria la vida.
Així doncs crec que hauríem de tenir més cautela a la hora de predicar els nostres ideals ja que per majoria no veig que siguem capaços de defensar-los sempre, davant de qualsevol persona o institució.
Marc Yáñez Gaya
Defensar els teus ideals o renunciar a ells en depen de quina situació sempre ha estat present al llarg de la història, hi han hagut personatges com bè diu la Laia que han lluitat per ells i fins i tot han mort per ells i no nomès les persones que encara són recordades sinò que hi ha moltes que ho van fer tambè i van quedar en l'anonimat. Penso que aquestes persones es mereixen una gran admiració perquè defensar les teves idees és tambè defensar allò que ets. Però desgràciadament si es pot dir així molts de nosaltres no moririem per aquests ideals ja que estimem tant la vida que desitjem perdre part de la nostra dignitat i seguir en ella.
ResponderEliminarElena Raya