La frase que us plantejo a continuació és de Carl Gustav Jung, el qual fou un metge, psiquiatra, psicòleg i assigista suïs, una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisis, posteriorment, fundà l'escola de psicologia analítica (també anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda).
Se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud amb qui col·laborà en els seus inicis. Jung fou un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits al segle XX. El seu estudi teòric i clínic emfatitzà la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això l'impulsà a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropología, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.
"Existen tantas noches como días, y cada una dura lo mismo que el día que viene después. Hasta la vida más feliz no se puede medir sin unos momentos de oscuridad, y la palabra "feliz" perdería todo sentido si no estuviese equilibrado por la tristeza."
Jo opino que els contraris són la base de les interpretacions com ben bé dius. No serem capaços de valorar allò que tenim fins que ho perdem,les paus mai s'han assolit sense una guerra abans,el perdó sense els errors, per què? Simplement perquè els éssers humans som imperfectes. També voldria comentar que aquesta visió dels contraris no es pas tan moderna, ja Heràclit havia proposat la teoria que l'harmonia d'aquests contraris, la seva unió i el seu acoblament ens dóna una idea de l'existència d’una llei o un ordre únic que tot ho governa: el lógos, una raó universal que tot ho unifica.
ResponderEliminarLaia Cruz Marco
Crec que els contraris són necessaris, no només per valorar, sinó també per sentir, percebre d'una forma més profunda aquella sensació, aquella emoció o qualsevol altra cosa que estigui a la nostra mà. L'existència dels oposats, de la contrarietat, permet el contrast. Aquest contrast accentúa la valoració del que som capaços de sentir, però, com ja he dit, no tan sols és important el fet de valorar, sinó que també ho és el fet d'aclarar amb més exatitud el que estem sentint. Així, l'experimentació de la tristesa és la que ens porta a valorar i, per tant, saber amb més claretat, gràcies a la comparació, què és l'alegria.
ResponderEliminarEl món està ple d'aquest joc de contrarietat.
Laia Toro
Comparteixo tot allò que heu comentat, els humans som contradictoris amb nosaltres mateixos, a vegades no sabem el que volem ni com aconsegur-ho però ens n'adonem del que desitgem quan sentim allò que no ens agrada, vull dir que no sabem el què volem però sí el que no volem. Per tant el contrari ens condueix al "sinònim" que tots pretenem aconseguir.
ResponderEliminarMarc Yáñez