Què donaries per conservar la teva vida?

Crec que la resposta a aquesta pregunta diu molt sobre la persona. Us heu plantejat què seríeu capaços de donar per continuar vivint?



Laia Toro

Atrapat en un mateix

La lletra de la cançó parla sobre un home que va perdre les extremitats, vista, oïda i veu en la explosió d’una mina terrestre en la guerra. Aquest desperta en una camilla mèdica i connectat a màquines que el mantenen viu. Al principi de la cançó, el seu protagonista, creu experimentar un somni; adonant-se de que viu la realitat, i, al resultar el seu cos "una barrera que no li permet moure's" "(Trapped in myself)", expressa el seu desig de morir.

 
Aquesta cancó planteja molts temes. Déu, eutanàsia, realitat, mort, guerra, experiència.

Si jo no hagués estat segur d'això, no li hauria permès viure.

Cada home encara la mort per sí mateix, sol.

Com pots dir què és un somni i què és real quan no pots ni dir quan estic despert i quan estic dormit?

No puc viure, no puc morir.

Podríem assegurar que el protagonista es considera creient per demanar ajuda a Déu?

Si coneixem a una persona que demana ajuda a Déu, divinitat o a qualsevol altra figura partim aleshores de la idea que aquesta persona és creient, és el que sembla obvi. Però moltes persones que mai s’havien considerat creients o que tenen els seus dubtes respecte el tema, en situacions extremes, s’aferren a Déu. Crec que això és degut a que, quan l’ésser humà ja ha esgotat totes les seves esperances respecte aquest món, és a dir, respecte les persones, l’únic que li queda, davant la desesperació, és aferrar-se a allò que mai s’havia aferrat. No crec que això signifiqui ser creient, ja que durant tota la teva vida mai has venerat a cap ésser suprem. Únicament crec que és desesperació i, si aprofundim, potser egoísme, demanant ajuda a ‘algú’ que mai has tingut en compte.

Jo sóc i sempre m’he considerat atea. He volgut qüestionar aquesta situació perquè ni jo mateixa em veig capaç d’assegurar que no demanaria ajuda a qualsevol cosa en moments d’extrema gravetat i sense sortida. No estàs demanant ajuda a cap divinitat que respectis, ja que no és la primera opció del teu pensament, sinó la última. És un signe de bogeria davant la desesperació: quan més ajuda necessites, la demanes a allò que saps que no te la donarà.

L’eutanàsia és un crim o una ajuda?

A les persones se’ls hi ha privat el dret a decidir nèixer, no se’ls hi ha de privar també el dret a morir.

L’eutanàsia és una ajuda si allò que fa infeliç a la persona que desitja morir no presenta possibilitat de canviar. Si no és així, no consideraré l’eutanàsia com una ajuda, però tampoc com un crim.

És fàcil distingir la realitat?

La realitat com a dia a dia que ha format part i constitueix la nostra vida sí és fàcil de distingir un cop l’experimentes. És interessant el tema dels somnis, ja que moltes vegades no som capaços de distingir quan somiem el somni de la realitat. I és que el somni forma part de la nostra realitat.

D’altra banda, si considerem un altre tipus de realitat, superior, apareix una altra qüestió: és possible distingir la realitat?

La mort té dignitat per sí mateixa?

La mort no té dignitat per sí mateixa. La mort forma part de la vida. La mort està acord amb la persona que mor, i les accions d’aquesta determinaran si és digne. 

Si la guerra aporta desgràcies als éssers humans, per qùe som els propis humans els qui la iniciem?

Això forma part de l'egoisme del que és considerat l’animal més racional. L’home és egoista, alguns menys i altres més. I altres són capaços de posar en perill centenars de vides innocents per aconseguir béns menys importants o per solucionar problemes via lluita armada.

Per últim, creieu que una persona pot oblidar, si vol, les seves experiències?

Vivim i deixem viure.

Laia Toro

John Stuart Mill

La filosofia de John Stuart Mill és una reelaboració de la tradició empirista i liberal anglesa, de l'utilitarisme i de l'esperit positivista.

Mill sosté la tesi que l'empirisme i una filosofia basada en la experiència obtenen millors resultats, amb vista a millorar la societat, que qualsevol altra.

El coneixement científic de les lleis empíriques que determinen la realitat humana i social és totalment compatible amb la intervenció de l'home en els afers socials i polítics i amb l'afirmació decidida de la llibertat humana individual. La llibertat de què s'ocupa és la llibertat de l'individu en societat, la d'acció, que s'exterioritza en llibertat de pensament, expressió, associació i l'exercici dels altres drets civils, però no aquella que suposa defensa i protecció de l'individu enfront dels abusos o opressió del poder -que se suposa que ja ha d'estar defensada en un estat democràtic-, sinó la que ofega la «tirania de la majoria», o de la massa, o de l'opinió dominant.

La cohesió moral que necessita una societat ha de provenir de la ètica. Mill proposa l'ètica del principi utilitarista, segons el qual la bondat d'una acció correspon a la major quantitat de felicitat del nombre més gran possible de persones, i on «felicitat» és presència de plaer i absència de dolor. A les idees de Bentham respecte d'això, hi afegeix Mill la de la qualitat del plaer. A l’egoisme ètic que suposa el principi utilitarista, contraposa Mill, com a contrapès, la reflexió que no hi ha felicitat pròpia sense la percepció de la felicitat dels altres. Representa això l'aportació de l’altruisme al principi utilitarista.


Laia Toro

Karl Marx

Marx i Engels, afirmaren que la filosofia no ha d'intentar compendre el món, sinó que ha d'intentar transformar-lo. La raó pràctica és l'instrument amb el qual la classe obrera transformarà creativament la realitat natural i social que l'envolta, fins a aconseguir la constitució de la societat perfecta. No obstant, aquest canvi per necessitat, no podria realitzar-se com a solució pacífica sinó mitjançant una revolució i una lluita de classes que finalment destituís el capitalisme i atorgués el control de l'Estat a la classe treballadora industrial.

Tenint en compte aquest punt de vista, què en penses del capitalisme actual ? Seria millor o factible aplicar el marxisme del s.XIX ?

Descartes

Descartes, és un clar representant del corrent racionalista (oposat a l'empirisme anglès del sXVII). Segons aquest, els coneixements vàlids són els que provenen de l'enteniment i, d'aquí surgen unes idees innates (no d'una experiència sensible) i, que el nostre coneixement es construirà deducativament a partir d'aquestes idees i principis evidents. Així doncs, el seu objectiu era trobar una veritat filosòfica mitjançant la raó.

Destaco doncs, una frase d'aquest filòsof que mostra la importància que dóna a aquest sentit de la raó:
Daría todo lo que sé, por la mitad de lo que ignoro.

En el següent mapa conceptual podeu observar un resum molt precís la filosofia de Descartes.

* Esquema extret d'un blog: http://humanistica.blogspot.es/ d'allò més compert.

A partir d'aquí, jo proposo la següent qüestió: és possible trobar la veritat fent únicament ús de la raó? Si és que no, hi ha la possibilitat de necessitar la figura d'un déu, divinitat o força suprema per explicar-la?

Laia Cruz

Kant

La libertad es aquella facultad que aumenta la utilidad de todas las demás facultades. Kant.

 

Tal i com tots sabem, Immanuel Kant és un dels màxims representants de l'idealisme alemany i un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i la filosofia universal. Bé doncs, aquest es planteja un conjunt de preguntes, totes resumides en una sola: què és l'ésser humà?

 

Així que jo us proposo: quina relació hi ha entre aquestes preguntes i la llibertat de l'individu que esmenta l'anterior frase?

 

A continuació us he penjat una petita introducció de Kant de 48 segons (el vídeo sencer és fàcil de trobar al youtube), en aquesta apareixen les tres preguntes de les quals heu de fer el comentari.

 

 

 

Laia Cruz Marco