El cinisme

Resum cinisme

Un cop mort Sòcrates, Antístenes va fundar el cinisme però, va ser Diògenes de Sínope qui el refundà, impulsà i radicalitzà. Més tard la figura de Crates mantingué una línia anticulturalista i asocial de Diògenes.

La seva orientació era anticulturalista (la filosofia abstracta és inútil per arribar a la felicitat), d’aquesta manera es proposa viure al marge de les convencions reduint les necessitats a allò més essencial; renunciar i menysprear el plaer i es revaloritza l’exercici i la fatiga.

El seu ideal era l’autarquia, és a dir, l’autosuficiència i independència dels altres, amb l’objectiu d’alliberar l’esperit de les necessitats superficials.

La seva forma de vida s’assimilava al de les rates: sense metes (proposades per la societat), sense necessitat d’habitatge fixe i sense les comoditats del progrés.

Destaca la seva frase: “Busco a l’home”. Cercava a un home que visqués d’acord a la seva essència més autèntica, conforme la naturalesa més simple.

Per assolir la llibertat (l’eliminació de les necessitats supèrflues) calia tenir una virtut i dur a terme un mètode. La virtut ve d’entrenar el teu cos per acostumar-te a la fatiga i així, controlar els plaers (exercici i fatiga). El mètode s’aconseguia per mitjà de la paraula (parrhesía) i la llibertat d’acció (anádeia).

Entenien el matrimoni com un acord, la seva ciutadania era el món (apàtrides) i consideraven el plaer com a “esclavitud”. És típica la imatge de Diògenes a la bota: símbol de la senzillesa de viure. Els objectius de la vida cínica són l’autarquia (autosuficiència), l’apatia i la indiferència davant de tot.

Posteriorment amb l’arribada de Crates, s’intenta posar en pràctica una vida matrimonial cínica (sense convencions). Entén com a mals la riquesa i la fama i, com a béns i valors, la pobresa i l’obscuritat. Adopten com a expressió literària la Diatriba, un diàleg breu de caràcter popular, de contingut ètic i de llenguatge crític: un diàleg socràtic d’estil cínic. Crates també es considerava apàtrida: La polis no és refugi pel savi.

Destaquen altres cínics (III a.C): Bión de Borístenes (codificà la diatriba), Menipode Gadara, Teletes, Menedemo.

Mapa Conceptual. Plató

Aquí pengem un mapa que hem fet sobre el pensament platònic. Esperem que us pugui ser útil.

Pensament Platònic on Prezi

La filosofía present en les sèries d'avui

Pensant en la pel.lícula de matrix i com feia referència a molts aspectes filosòfics, he pensat en una sèrie que penso que darrera de tot aquest misteri amaga molts aspectes relacionats amb la filosofia.

“La isla de Perdidos no es un mundo fantástico e inverosímil, sino la perfecta alegoría del mundo en el que vivimos”
Penso que darrere de l'idea d'un grup de gent que ha tingut un accident aèri i cau en una illa hi ha moltes questions com ara:
-d'on venim?
-el home ja estava perdut abans d'estar perdut?
-L'home neix lliure i inocent o és la societat la que el contamina?
-L'illa podría significar aquest món que no coneixem, aquella veritat que ignorem?
Us convido a que penseu sobre aquestes questions i que em digeu que penseu sobre elles i si veieu la sèrie podeu fer relació amb ella.


Elena Raya

Pensament platònic

M'agradaria penjar un esquema del pensament platònic que he trobat en un blog, em sembla interessant perquè enllaça tots els conceptes treballats a classe, espero que us pugui ser d'utilitat http://zoiloegea.blogspot.es/1202948340/

Laia Cruz Marco

Els estadis evolutius del raonament moral

Com possiblement recordareu, el curs passat a l'assignatura de Religió, i d'altres també a psicologia, varem analitzar i estudiar els sis estadis de desenvolupament moral que proposa Lawrence Kohlberg, psicòleg contemporani i deixeble de Jean Piaget; ha estudiat el desenvolupament de la consciència partint de l'anàlisi dels judicis morals, especialment a partir dels raonaments que tots formulem davant de dilemes morals. Kohlberg arriba a la conclusió que si bé les normes morals o els valors d'una cultura poden ser diferents dels d'una altra, els raonaments que els fonamenten segueixen estructures o pautes semblants. Totes les persones seguim uns esquemes universals de raonament i, lligat a la pròpia psicologia, evolucionem d'esquemes més infantils i egocèntrics a esquemes més madurs i altruistes.

Així doncs, tal i com diu Kholberg, imagino que tots estem d'acord a l'hora d'acceptar la diversitat existent en el nostre planeta sobre la percepció de l'ètica i la moralitat o altres valors culturals depenent del territori, país o continent, per exemple a Rússia quan un home du a terme una simple acció com és pelar un plàtan a un dama això és concebut com l'interés romàntic de l'home envers la dona, això no passa a la cultura catalana o a la canadenca per exemple, en canvi sí que tindrem altres maneres de demostrar un interés romàntic a una persona d'una altre manera, ja sigui purament verbal o amb fets, i és aquesta necessitat de mostrar afecte és la que ens lliga a tots i fa que volguem seguir pautes semblants en determinats raonaments morals.

Després d'haver estudiat les característiques del nivell pre-convecional (més egocèntric), el convencional (on la majoria de la humanitat hi roman) i el post-convencional (aquell que tan sols personatges com Gandhi hi arriben) em qüestiono el motiu pel qual això és així.

-> Perquè malgrat la consciència i el coneixement d'un estadi superior, molt probablement ens quedarem en aquell que, a trets generals, és el convencional i no serem capaços d'obrar de manera que posem per damunt de tot els principis ètics universals ?

Abans de reflectir la meva opinió m'agradaria determinar que la resposta que jo mateix em donc a la pregunta es basa en una societat propera a la meva i m'atreviria a dir que a la nostra, una societat occidental que malgrat que el país en el que vivim no està en una posició del tot equiparable a la d'altres països europeus, el nivell de benestar, i el que això comporta, és prou elevat com per disposar de capacitat per donar una resposta coherent.

Dubto que, com en altres coses de la vida, els motius del perquè passen algunes coses es remontin en un de sol, el primer pot ser l' educació; em sembla molt contradictori que d'una banda ens ensenyin a l'aula que hi ha persones molt ètiques que dediquen plenament els seus esforços als altres posant per damunt de tot el dret a la vida i a la llibertat de l'individu, per sobre de qualsevol institució social i que en canvi ens predisposin, i en certa manera que ens assegurin, que pràcticament cap de nosaltres mai arribarem assolir el sisè estadi moral, que seguirem el curs de la majoria, serem conformistes amb les normes socials establertes creient que aportarem un bé a la comunitat i deixarem d'enfrontar-nos a les lleis quan aquestes atemptin contra l'ideal de fer a l'altre el que vull per a mi.

Això sí, després sen's reclamarà que com a noves generacions som els qui hem de crear un món més just, abolint en la mesura possible tota desigualtat i fomentar un progrés equilibrat de tot el món.

En segon lloc crec que és degut al simple fet que no es pot controlar, que  és innat, vull dir que possiblement la racionalitat humana que ens diferencia de la resta d'èssers no pot arribar a ser tan magnífica com en determinats moments hem cregut. No sempre entendre i conèixer pot significar l'adquisició del concepte com per dur-lo a la pràctica i donar exemple.

A partir d'aquí agrairia molt la vostra colaboració per tal de formar una opinió més acurada del tema.

                                                                                                         Marc Yáñez Gaya

Moralitat contra societat

Amb l’ajuda del tinent Jim Gordon i del nou i compromès Fiscal del Distrite, Harvey Dent, es proposa destruïr per sempre el crim organitzat en Gotham City. Al principi, el triumvirat resulta ser eficaç, però aviat es trobarà presoner d’un incipient cervell criminal conegut com a Joker, que introdueix l’anarquia en Gotham i obliga al “Caballero Oscuro” a creuar encara més la fina línia que separa a l’heroi del justicier.

El vídeo pertany a l’interrogatori de Batman al Joker, en el qual es tracten temes com la moralitat de la societat, la nostra ètica, la renúncia als nostres principis.

Tots coneixem al famós personatge conegut com a Joker. En aquest film deixa de ser el colorit i rialler personatge infantil i es mostra a un Joker autènticament maligne, un pallasso psicòpata, un assassí serial, engendre del mal sense empatia, disposat a qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius i sobretot foradar en la foscor de l’ànima humana per aconseguir-ho.

En aquest diàleg entre el Joker i Batman, el personatge psicòpata ens planteja diferents qüestions sobre l’ètica de la humanitat:

Tot el món pot actuar conforme a la moralitat si les circumstàncies són favorables, però, ¿què passaria si aquestes mateixes persones es trobessin en una situació límit? ¿Creieu que les persones realment defensen els seus principis perquè així ho senten o és només una qüestió de comoditat i facilitats?

<<Sólo son tan buenos como el mundo les permite ser>>.

Jo crec que les persones sí poden seguir uns ideals, uns principis els quals defensaran durant la seva vida. Això, però, no descarta la limitació de la vida humana i del món. Hi haurà persones que davant una situació límit hauran de decidir entre seguir els seus principis fins al final sense tenir en compte les conseqüències, o bé decidir deixar-los enrere.

Considero que realment sí es pot defensar una idea al llarg de tota la vida, i la única raó per la qual, personalment, jo amagaria, mai abandonar, aquesta idea seria únicament per salvar allò que estimo tant com la pròpia vida. Altres persones abandonarien aquesta idea i, altres, en canvi, moriríen per aquesta.

Laia Toro

Una versió moderna del mite

Aquí penjo un vídeo relacionat amb el treball fet a classe sobre la versió moderna del mite de la caverna: la pel·lícula Matrix. D'aquesta manera, interpretant el mite i la pel·lícula podríem pensar que els homes neixen encadenats a determinats esquemes propis de l'època en què viuen i des dels qual contemplen la seva vida. És com si el pensament, allò que veritablement som, depengués de quelcom que es troba fora de nosaltres mateixos i que ens condiciona i ens determina. El món és allò que veiem. Se'ns presenta la vida com un procés d'alliberament i un camí que cal fer en una direcció. Al final del recorregut trobem la sortida i allà apareix un altre món, ple de coses diferents a les simples visions d'imatges i ombres. El mite ens marca un camí des de les tenebres fins la llum i ens indica que el camí és aquí per recorre'l. El saber és sempre progrés. Un veritable filòsof s'allibera de les ombres a través de la dialèctica i recorre un camí difícil fins a ascendre a la saviesa -> Arriba així al món de les idees.

Per tant, tots els coneixements sorgeixen d'aquesta ombra inicial i la seva meta és (després dels nostres passos mentals) la intel·ligència de la realitat, la llum ens porta a descobrir el món, investigar-lo i, fer-lo nostre per posteriorment poder-lo comunicar. El saber no és saber si no es comunica, es comparteix i s'educa.

Per tant:

Els encadenats --> els éssers humans, subjectes a allò que els seus sentits filtren del món.

Allò que veiem --> allò que el nostre present ens deixa veure.

La nostra caverna --> allò que el llenguatge amb què naixem i les institucions (família, escola, centres docents, etc) ens ensenyen.

Però, els presoners, feliços entre les seves ombres NO volen escapar de les cadenes. S'hi troben en el costum i es riuen de qui els parla d'un altre món cert i real. Doncs, finalment m'agradaria plantejar-vos una pregunta, creieu que la ignorància dóna la felicitat?

Laia Cruz Marco

Necessitem els contraris?

La frase que us plantejo a continuació és de Carl Gustav Jung, el qual fou un metge, psiquiatra, psicòleg i assigista suïs, una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisis, posteriorment, fundà l'escola de psicologia analítica (també anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda).

Se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud amb qui col·laborà en els seus inicis. Jung fou un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits al segle XX.  El seu estudi teòric i clínic emfatitzà la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això l'impulsà a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropología, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.

"Existen tantas noches como días, y cada una dura lo mismo que el día que viene después. Hasta la vida más feliz no se puede medir sin unos momentos de oscuridad, y la palabra "feliz" perdería todo sentido si no estuviese equilibrado por la tristeza."

 

Creieu que necessitem els contraris de les coses per valorar-les realment? 

Personalment opinió que sí els necessitem ja que no coneixem realment el concepte d'una cosa fins que no experimentem el contrari d'aquesta, el que vull dir és que, per exemple, no apreciaríem el que és ser feliç si no sapiguéssim que hi ha tristesa en el món o no valoraríem la veritat si no hi haguessin mentides, no existiria l'anomenada veritat simplement sería tal i com són les coses. Per tant, penso que necessitem els contraris per viure o si més no, per valorar realment com són les coses.

 Elena Raya.

Benvingut al món de la filosofia!

"La única cosa que sé es saber que nada sé; y esto cabalmente me distingue de los demás filósofos, que creen saberlo todo." Sócrates.

Així us introduïm el nostre Blog: el món de la filosofia. Com bé deia Sòcrates, només aprèn aquell qui parteix de la ignorància, aquell que té les portes del coneixement obertes i no pas obstaculitzades per l'orgull o la indisponibilitat de progressar.